Dones en càrrecs de responsabilitat: des del comandament intermedi a l'alta direcció.
Edita: Institut Català de la Dona i Generalitat de Catalunya.
Any 2000
Autores: Maite Martinez Gonzalez i Susana Pallarès Parejo.
Si te interesa, clica aquí.
Llibre descatalogat d'una biblioteca. Te algun segell. Folro transparent no adhesiu.
ISBN: 84-393-5145-3
En els darrers anys hem estat testimonis de canvis notables en la
societat espanyola. L'accés de les dones al món laboral i a la vida
política en condicions d'igualtat és el fet més significatiu. Tot i que
la dona ha guanyat terreny en el món laboral, val a dir que tendeix a
concentrar-se en activitats estereotipicament femenines (Blanch, 1992).
El creixement observat en els treballs ocupats per les dones s'ha donat
majoritàriament en el sector serveis (educació, activitats sanitàries,
activitats socials, etc.) sector que, d'altra banda, sempre ha estat el
que més dones ha ocupat. Encara ara, la contractació de dones en els
grups ocupacionals com són professionals i tècnics (malgrat que el
nombre ha augmentat), així com personal directiu, és molt menor que la
dels homes. Sense que hi hagi una proporció equilibrada entre homes i
dones en aquests grups.
Els arguments per explicar i justificar aquesta situació han estat
molts i diferents, però en el que si que coincideixen la majoria de
persones expertes és en remarcar que el veritable handicap amb que es
troben les dones que volen accedir a aquests grups ocupacionals (llocs
de direcció) és la pròpia estructura social, les mentalitats de les
persones, les inseguretats i les actituds d'uns i altres per la plena
igualtat.
Fa anys era corrent veure com la dona imitava un estil tradicional
masculí de comportament en la direcció. Actualment, les dones han perdut
la por i descobreixen que no han de convertir-se en "petits mascles"
per ser ben vistes en els llocs de direcció, sinó que han d'advocar per
aplicar la seva mentalitat femenina a l'empresa adoptant un model de
lideratge espontani i concordant amb les seves característiques i les
dels seus equips (Rosener, 1990).
Aquesta afirmació ens permet reprendre el que s'ha dit i escrit sobre
els estils de dirigir les organitzacions i el paper que la dona ha jugat
i juga amb el "seu estil" de dur a terme la funció directiva, apuntant
algunes de les aportacions que persones expertes en el tema han defensat
davant la discriminació o la dificultat de la dona per accedir a la
direcció.
En aquest sentit s'han posat de manifest barreres explícites i
implícites que la dona troba en la seva carrera professional. Des
d'actituds i prejudicis que han descrit "la direcció" amb
característiques discriminatòries, fins a la mateixa visibilitat de la
dona que passa a convertir-se en "punt de mira" per a tot el gènere
femení, passant per greus situacions de desigualtat en la valoració de
l'activitat realitzada, per exemple el salari percebut, o el
desenvolupament dels rols propis, mare/esposa/ treballadora, són alguns
dels punts que es desenvolupen a partir de les recerques que s'han dut a
terme, generalment fora del nostre país.
Aquest panorama de recerques que aparta resultats a vegades
contradictoris i que descriu les empreses amb cultures diferents i
estratègies de competitivitat distintes suposava un repte massa
interessant per a nosaltres com per romandre aturades. Per això ens vam
llençar a furgar en l'entrellat de les organitzacions des de l'alta
direcció fins els comandaments intermedis preguntant "als mateixos
actors i actores" sobre la seva concepció de la direcció, les seves
funcions com a directives o comandaments intermedis, el treball amb els
seus equips, les seves trajectòries i experiències viscudes en els seus
camins. Tot allò que tenia valor per a elles, que han aconseguit
trencar el sostre de vidre o que veien en la direcció un camí a seguir.
Es van entrevistar 35 dones i 35 homes que ocupen càrrecs de direcció i
comandaments intermedis. Pertanyien a empreses nacionals i
internacionals, públiques i privades amb plantilles superiors a 500
treballadors i/o treballadores. El treball es va iniciar el 1993 i va
acabar el 1998.
La tasca no ha estat fàcil. És sabut que trobar dones que ocupin alts
càrrecs de direcció, en empreses de les característiques descrites
requereix una labor gairebé de lupa i que gràcies als contactes
establerts, a poc a poc, la xarxa s'ha anat ampliant fins contactar amb
totes elles. La situació amb les dones comandaments intermedis fou més
fàcil, i encara més el trobar homes en la mateixa posició. En aquest
cas, òbviament, la dificultat va ser menor.
Mercès a les seves respostes, opinions i suggeriments recollides
mitjançant les entrevistes (trobades cara a cara) tenim en aquest moment
una visió molt més nítida del que suposa la direcció. L'estudi
qualitatiu ens ha proporcionat una descripció "intima de la vida social"
d'aquestes dones. I ens permet comprendre d'una forma profunda els
significats de les seves paraules que mostren la seva vida social,
personal i professional.
Podem relatar, amb les seves pròpies paraules el que han estat les
seves trajectòries i com "algú" les va impulsar a la direcció, seguir
les seves petges i les barreres que han esquivat. Podem explicar les
relacions que s'han establert entre el treball i el "seu altre món", la
família o allò personal i rebatre o afirmar que les dones tenen un camí
curull d'incògnites abans d'arribar a la direcció.
Quan han arribat, són defensores dels seus equips i d'una forma
d'actuar, i analitzen o imaginen el que tenen i allò que els agradaria
trobar quan puguin exercir la direcció deixant la porta oberta a nous
reptes per al futur.
Seria una mica arriscat per la nostra part, si només haguéssim volgut
presentar una descripció del que es diu i el que es fa. Conjuntament amb
totes les persones que han contestat les nostres preguntes el que aquí
es dibuixa és el perfil del futur. Però aquest no esta construït encara,
seran, o millor, serem les dones i els homes que ocupen la direcció els
qui, trencant les barreres s'enfrontin a la seva realitat i parlin,
expliquin i elaborin la direcció de les empreses del futur. La
investigació recent duta a terme per les autores serveix per replicar en
algunes qüestions o per corroborar les esmentades aportacions, tenint
en compte el context en el que es desenvolupa la investigació, període
de 1993 a 1999, en un entramat social a les portes del segle XXI i en la
societat catalana.
