Dones en càrrecs de responsabilitat: des del comandament intermedi a l'alta direcció.

Dones en càrrecs de responsabilitat: des del comandament intermedi a l'alta direcció.
Edita: Institut Català de la Dona i Generalitat de Catalunya.
Any 2000
Autores: Maite Martinez Gonzalez i Susana Pallarès Parejo.

Si te interesa, clica aquí. 

Llibre descatalogat d'una biblioteca. Te algun segell. Folro transparent no adhesiu.
ISBN: 84-393-5145-3

En els darrers anys hem estat testimonis de canvis notables en la societat espanyola. L'accés de les dones al món laboral i a la vida política en condicions d'igualtat és el fet més significatiu. Tot i que la dona ha guanyat terreny en el món laboral, val a dir que tendeix a concentrar-se en activitats estereotipicament femenines (Blanch, 1992). El creixement observat en els treballs ocupats per les dones s'ha donat majoritàriament en el sector serveis (educació, activitats sanitàries, activitats socials, etc.) sector que, d'altra banda, sempre ha estat el que més dones ha ocupat. Encara ara, la contractació de dones en els grups ocupacionals com són professionals i tècnics (malgrat que el nombre ha augmentat), així com personal directiu, és molt menor que la dels homes. Sense que hi hagi una proporció equilibrada entre homes i dones en aquests grups.

Els arguments per explicar i justificar aquesta situació han estat molts i diferents, però en el que si que coincideixen la majoria de persones expertes és en remarcar que el veritable handicap amb que es troben les dones que volen accedir a aquests grups ocupacionals (llocs de direcció) és la pròpia estructura social, les mentalitats de les persones, les inseguretats i les actituds d'uns i altres per la plena igualtat.

Fa anys era corrent veure com la dona imitava un estil tradicional masculí de comportament en la direcció. Actualment, les dones han perdut la por i descobreixen que no han de convertir-se en "petits mascles" per ser ben vistes en els llocs de direcció, sinó que han d'advocar per aplicar la seva mentalitat femenina a l'empresa adoptant un model de lideratge espontani i concordant amb les seves característiques i les dels seus equips (Rosener, 1990).

Aquesta afirmació ens permet reprendre el que s'ha dit i escrit sobre els estils de dirigir les organitzacions i el paper que la dona ha jugat i juga amb el "seu estil" de dur a terme la funció directiva, apuntant algunes de les aportacions que persones expertes en el tema han defensat davant la discriminació o la dificultat de la dona per accedir a la direcció.

En aquest sentit s'han posat de manifest barreres explícites i implícites que la dona troba en la seva carrera professional. Des d'actituds i prejudicis que han descrit "la direcció" amb característiques discriminatòries, fins a la mateixa visibilitat de la dona que passa a convertir-se en "punt de mira" per a tot el gènere femení, passant per greus situacions de desigualtat en la valoració de l'activitat realitzada, per exemple el salari percebut, o el desenvolupament dels rols propis, mare/esposa/ treballadora, són alguns dels punts que es desenvolupen a partir de les recerques que s'han dut a terme, generalment fora del nostre país.

Aquest panorama de recerques que aparta resultats a vegades contradictoris i que descriu les empreses amb cultures diferents i estratègies de competitivitat distintes suposava un repte massa interessant per a nosaltres com per romandre aturades. Per això ens vam llençar a furgar en l'entrellat de les organitzacions des de l'alta direcció fins els comandaments intermedis preguntant "als mateixos actors i actores" sobre la seva concepció de la direcció, les seves funcions com a directives o comandaments intermedis, el treball amb els seus equips, les seves trajectòries i experiències viscudes en els seus camins. Tot allò que tenia valor per a elles, que han aconseguit trencar el sostre de vidre o que veien en la direcció un camí a seguir.

Es van entrevistar 35 dones i 35 homes que ocupen càrrecs de direcció i comandaments intermedis. Pertanyien a empreses nacionals i internacionals, públiques i privades amb plantilles superiors a 500 treballadors i/o treballadores. El treball es va iniciar el 1993 i va acabar el 1998.

La tasca no ha estat fàcil. És sabut que trobar dones que ocupin alts càrrecs de direcció, en empreses de les característiques descrites requereix una labor gairebé de lupa i que gràcies als contactes establerts, a poc a poc, la xarxa s'ha anat ampliant fins contactar amb totes elles. La situació amb les dones comandaments intermedis fou més fàcil, i encara més el trobar homes en la mateixa posició. En aquest cas, òbviament, la dificultat va ser menor.

Mercès a les seves respostes, opinions i suggeriments recollides mitjançant les entrevistes (trobades cara a cara) tenim en aquest moment una visió molt més nítida del que suposa la direcció. L'estudi qualitatiu ens ha proporcionat una descripció "intima de la vida social" d'aquestes dones. I ens permet comprendre d'una forma profunda els significats de les seves paraules que mostren la seva vida social, personal i professional.

Podem relatar, amb les seves pròpies paraules el que han estat les seves trajectòries i com "algú" les va impulsar a la direcció, seguir les seves petges i les barreres que han esquivat. Podem explicar les relacions que s'han establert entre el treball i el "seu altre món", la família o allò personal i rebatre o afirmar que les dones tenen un camí curull d'incògnites abans d'arribar a la direcció.

Quan han arribat, són defensores dels seus equips i d'una forma d'actuar, i analitzen o imaginen el que tenen i allò que els agradaria trobar quan puguin exercir la direcció deixant la porta oberta a nous reptes per al futur.

Seria una mica arriscat per la nostra part, si només haguéssim volgut presentar una descripció del que es diu i el que es fa. Conjuntament amb totes les persones que han contestat les nostres preguntes el que aquí es dibuixa és el perfil del futur. Però aquest no esta construït encara, seran, o millor, serem les dones i els homes que ocupen la direcció els qui, trencant les barreres s'enfrontin a la seva realitat i parlin, expliquin i elaborin la direcció de les empreses del futur. La investigació recent duta a terme per les autores serveix per replicar en algunes qüestions o per corroborar les esmentades aportacions, tenint en compte el context en el que es desenvolupa la investigació, període de 1993 a 1999, en un entramat social a les portes del segle XXI i en la societat catalana.

Escuela, ideologia y clases sociales en España.

Escuela, ideologia y clases sociales en España.
Carlos Lerena.

Coleccion Demos. Editorial ARIEL.
Edición de 1980.
ISBN: 84-344-1672-7
465 paginas. Alguna subratllada a lapiz.

¿Cual és la contribución del sistema de enseñanza a la conservación de la estructura de clases? ¿Por medio de que mecanismos especificamente escolares se lleva a cabo esa contribución?¿qué funciones desempeña la escuela en tanto que aparato ideològico? ¿que representa historicamente el actual proceso de reforma educativa? Estas son algunas de las preguntas a las que trata de responder este libro.

Con esta obra, el autor --sociologo, profesor de la universidad complutense-- se suma a quienes estan tratando de introducir la reflexión sociològica en el campo de la educación. Partiendo de planteamientos clásicos en sociologia de la educación propiamente sociologica.  Y, concretamente --como afirma en su prólogo el profesor Salustiano del Campo--, "aporta una interpretación de la reforma educativa española de 1970 que supera la corta visión de quienes solamente la consideran como un intento aislado. En realidad, no puede separarse de la larga evolución de las funciones de la educación que el autor tan bien expone en este libro".

Capítulos fundamentales de esta obra són:

1. contribución a la crítica de la sociologia empirista de la educación. 
2. escuela y desarrollo capitalista: sobre el papel de la intelligentsia tradicional. 
3. funicones ideològicas del sistema de enseñanza tecnicista. 
4. para una sociologia del estudiantado.

Si te interesa, clica aquí. 

"Nabi", de Josep Carner

"Nabi", de Josep Carner
Jordi Cornudella.

Nabí (1938) és no sols una de les fites indiscutibles de la poesia catalana moderna, sinó també, com diu Jordi Cornudella, una obra de l'absoluta maduresa intel·lectual i moral de Josep Carner.
Aquest volum és el primer estudi sistemàtic de Nabé, del punt de partida bíblic del poema i de la seva creació en matèria literària nova. El lector actual trobarà aquí una guia eficaç per llegir amb ulls nous --amb comprensió i goig estètic-- el gran poema de Josep Carner, enmig de la seva enorme i complexa riquesa.

Jordi Cornudella és llicenciat en Filologia Clàssica, poeta, traductor i crític.

Les naus d'empuries. Quaderns de navegació, 8.

A peu per la Terra Alta

A peu per la Terra Alta.
Josep M. Espinàs.

Edicions la Campana. 1990.
Llibre descatalogat d'una biblioteca, te algun segell.
189 pàgines. Tapa tova. Folrat amb aironfix.
ISBN: 84-86491-24-X

Amor américa

Amor américa. Un viaje sentimental por América latina. autora: Maruja torres. edita: el pais aguilar. El viaje interior. 270 paginas tapa blanda. En este recorrido de diez semanas en ferrocarril a lo largo de América Latina, desde el sur de Chile hasta México (a la manera latina -de sur a norte-). Un viaje donde los kilómetros no cuentan sino el largo y ancho trecho andado en el viaje que uno lleva dentro. La hermosura, la inmensidad, la soledad y el silencio de América queda perfectamente retratado en la voz de Maruja Torres , periodista muy vinculada profesionalmente a este continente, para la que el viaje nunca tuvo principio ni fin. Esta declaración de amor a América partió de un viaje que llevó a la autora en tren, de sur a norte, por América Latina. Ésta es la historia de un viaje interior y de un viaje exterior: Pronto comprendí que me había subido a mi propia utopía, a veces tan maltrecha como el ferrocarril que me llevaba a través de paisajes que ya me tienen dentro. Maruja Torres es una conocida periodista, pero también es nove

lista y autora de crónica que le han labrado un lugar muy especial entre los escritores actuales. alguna pagina escrita (muy pocas) si te interesa el libro, clica aqui. Si el enlace no funciona, por favor, avisame.

Al·là no té cap obligació

Al·là no té cap obligació Autor:Ahmadou Kourouma Amb un realisme sorprenent, propi d´una persona que coneix de prop els nens soldats, Kouroma ens narra com viuen i pensen aquests infants, que han matat, mutilat i comès tota mena de violacions. A través de les explicacions de Birahima, un nen de deu o dotze anys, que es fa guerriller per poder portar un kalàixnikov, guanyar dòlars i tenir galons, anirem descobrint què passa a Sierra Leone, i com darrere de la guerra hi ha l´interès pel control de diamants. Birahima ens fa sentir la lògica esgarrifosa d´un món -malauradament-tan dramàtic com real Nº de páginas: 176 págs. Editorial: EDICIONS 62 Lengua: CATALÁN Encuadernación: Tapa blanda ISBN: 9788429749540 Año edicón: 2001 Plaza de edición: BARCELONA

LA PLAÇA DEL DIAMANT, DE MERCE RODOREDA

LA PLAÇA DEL DIAMANT, DE MERCE RODOREDA NEUS CARBONELL CAMOS, EMPURIES, 1994 Nº de páginas: 64 págs. Editorial: EMPURIES Lengua: CATALÁN Encuadernación: Tapa blanda ISBN: 9788475964324 Año edicón: 1994 Plaza de edición: BARCELONA Sinopsis Neus Carbonell La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle XX. Traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt de tot, una història d'opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l'amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s'esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de Natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat. Aquets estudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat en vuit capítols: 1- Mercè Rodoreda i la crítica 2- Història 3- Personatgesi indrets 4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i la maternitat 4.3- La revolució 4.4- L'alliberament 5- La veu narrativa 6- Conclusió 7- Obres citades 8- Bibliografia addicional sobre Mercè Rodoreda Si t'interessa clica aquí. Si no funciona l'enllaç, si us plau, avisa'm.

Cómo ser una supermamá

Titulo: como ser una supermamá. Manual de supervivència para madres primerizas y un "Plan de acción" para todas las madres. Autora: Carlota Máñez edita: Oceano ambar. ISBN: 978-84-7556-468-5 entre otras cosas, aborda: - como organizarse las primeras semanas y las que siguen - cuidados básicos de tu bebé - trastornos más comunes - secretos para que tu bebé no te quite el sueño - el sexo despues del parto - belleza expres para sentirte guapa y en forma.

Història de la llengua catalana

Títol: Historia de la Llengua catalana. 1/ Dels orígens fins al segle XV. Autors: Josep M. Nadal i Modest Prats Pròleg de Joaquim Molas. edita: edicions 62. Estudis i documents. 534 pagines 1a edició de 1982. Quarta edició de 1993 ISBN: 84-297-1904-0 INDEX (resum): Pròleg Introducció 1.- el substrat preromà: límits; el substrat indoeuropeu; el substrat grec i púnic; el substrat ibero-basc; una possible interpretació de la influència del substrat pre-romà en la fragmentació dialectal del català. 2.- Romanització i cristianització: límits; notes sobre la romanització; el llatí vulgar; el llatí del tarraconense; característiques essencials del llatí vulgar. 3.- Entre el llatí i el català (476-865): Límits; notes històriques; les llengües germàniques i el català; la llengua àrab i el català; el llatí entre els segles VI-XII; els pirineus, frontera natural per a la llengua catalana? 4.- El camí vers la independència i la integració del territori (785-1162): límits, esdeveniments polítics, l'afermament de l'autoritat de la casa de Barcelona; l'expansió vers els territoris dominats pels àrabs; l'intervencionisme català a Occitània. Vida civil i cultural. el llatí entre els segles VIII i XII. el català pre-literari. el romanç de la catalunya nova abans de la conquesta catalana. llengua escrita i llengua parlada entre els segles X i XII. El retard del vulgar en l'accés a l'escriptura. 5.- D'Alfons I de Catalunya a Jaume I (1162 - 1276): entre occitània i la conquesta del sud-est peninsular. límits. esdeveniments polítics. vida cultural i civil. provençal i català. els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la conquesta de Jaume I. El mossarab de València i de Mallorca en relació a les altres llengües romàniques de la península. Els arabismes del català. Fixació i domini lingüísic del català. Els primers textos escrits en llengua catalana. L'estat de la llengua. 6.- Ramón Llull. Creador del català literari. el projecte lul·lià. Ramon Llull i les llengües. Ramon Llull i la llengua. La llengua de Ramón Llull. Influència de Ramón Llull. 7.- La mort de Jaume I i l'expansió mediterrania. 1272 - 1336. Límits. esdeveniments polítics. vida civil i cultural. la gran expansió de la llengua catalana. llatí i romanç. Arnau de vilanova 1238? 1311. Occità i català. La prosa històrica. La llengua. 8.- De Pere el cerimoniós al Compromḿis de Casp 1336 1412. Límits. esdeveniments polítics i socials. Vida civil i cultural. El català a l'Alguer. Llatí i català. Occità i català. La llengua popular. La llengua. Està en molt bon estat. Si t'interessa, clica aquí. Si no funciona l'enllaç, si us plau, avisa'm.

El antropologo inocente

Título: El antropologo inocente autor: Nigel Barley Prologo de Alberto Cardín Edita: Anagrama crónicas 234 paginas ISBN: 978-84-339-2518-3 edición Año 2007. 1ª edición en Londres, 1983 Nigel Barley se doctoró en antropología por Oxford, y posteriormente dedicó dos años al estudio de una tribu del Camerún, los dowayos. Se instaló en una choza de barro y comenzó a investigar sus costumbres y creencias. Finalizado su estudio, se incorporó al Museo Británico, cuyo departamento editó este libro, en el que narra sus vivencias durante su primer año en África. El antropólogo inocente es, pues, un libro de antropología. Pero que no cunda el pánico. Es un libro mucho más entretenido que muchas de las novelas que han pasado por mis manos, y seguramente por las de cualquier lector, y que se supone que tenían la finalidad de entretenernos y hacernos pasar un buen rato, pero que han terminado decepcionándonos o cuya lectura incluso hemos abandonado antes de llegar a sus últimas páginas. Es un libro entretenido por dos razones fundamentales: La primera, por el interés del estudio antropológico en sí, porque nos descubre un mundo radicalmente distinto del que vivimos y conocemos, un mundo que en aquellas fechas (1978) estaba sólo parcialmente “contaminado” por nuestra civilización. La segunda, por su estilo. El libro no responde a los cánones del típico trabajo antropológico formal, sino que constituye lo que podríamos denominar una monografía etnográfica informal, porque se trata de una obra que no carece de rigor científico y que, a la vez, trata ese estudio etnográfico con una sencillez y una cercanía tal que pudiera parecer que estamos leyendo una etnografía novelada de la tribu de los dowayos. Porque el libro contiene sus personajes, sus protagonistas, empezando por el propio autor, de modo que no es un trabajo impersonal, puramente científico. Además, por si no tuviera ya suficientes atractivos su lectura, Barley tiene un refinado sentido del humor (británico, eso sí), del que no se salva ni él mismo. Una pequeña y brevísima muestra: el libro está dedicado “Al Jeep”. El objeto del libro, como decía, es narrar la experiencia de campo del propio autor, como antropólogo dedicado al estudio de la tribu de los dowayos en Camerún. Lo cual no quiere decir que se trate de una simple sucesión de datos y conclusiones sobre las costumbres, lengua y creencias de estos africanos. El libro tiene su estructura, como si de una novela se tratara: el inicio, con la presentación que el autor hace de sí mismo y de los motivos que le llevaron a su aventura africana; su llegada a Camerún y su aclimatación al medio; sus peripecias entre los habitantes de la tribu; y el final de su experiencia, con el retorno a la “civilización”. Aunque la parte fundamental de la obra tiene como protagonista al pueblo dowayo, hay otra buena parte en la que el antropólogo nos relata las graves dificultades del occidental para aclimatarse a un país y a un mundo totalmente distintos del europeo, de modo que a lo largo de la narración se van intercalando sus descubrimientos como científico con sus apuros para conseguir financiación, medios de transporte, e incluso cosas más básicas como hacerse entender por sus semejantes o aliviar sus dolencias. Así, por ejemplo, cuando sufre una grave infección en las encías y no le queda más remedio que acudir a uno de los pocos dentistas que existían en el país. Una vez en la “consulta” dice Barley que dentro había cierta cantidad de instrumentos dentales en un estado lamentable y un gran diploma de la Universidad de Lyon, lo cual le tranquilizó un poco. Tras explicarle su problema al grandullón que había en la consulta, éste agarró unas tenazas y sin más dilación le arrancó los dos incisivos. Según declaró, los dientes estaban podridos. Me quedé sentado como un pasmarote (la sangre me corría por el pecho de la camisa) y traté de hacerle comprender que ya podía emprender el siguiente paso del tratamiento. Añade Barley que no resulta sencillo discutir en un idioma extranjero faltándole a uno dos incisivos. Al final, el individuo se irrita y le dice que si no está satisfecho llamaría al propio dentista. Así es, el que le había arrancado los incisivos no era dentista, era mecánico, y también arreglaba relojes. Había caído, dice el antropólogo, en la trampa de creer que cualquiera que se encontrara en un consultorio dental con una bata blanca y preparado para sacar muelas era dentista. Al final Barley sale más o menos bien parado de esta y de otras muchas de las numerosas peripecias vividas durante su experiencia africana. Es una muestra, no la mejor ni quizás la más graciosa, pero sí un claro ejemplo de lo que encontraremos en el inolvidable libro del antropólogo inocente. Si te interesa, clica aquí. Tiene alguna pàgina subrallada a lapiz, però está muy bien conservado.

Conversa sobre la ciència

Titol: Conversa sobre la Ciència Autors: lluís Eek, i Merce Cartanyà edita: col·legi de químics de catalunya 57 pàgines ISBN: 84-931970-4-1 any 2005

Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas

Títol: Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barrades. Un diàleg escrit: 1918 - 1928 Autora: Pilar GArcia Sedas Editorial: Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or. 248 pagines ISBN: 84-7826-531-7 Any: 1994 Està com nou, només el color del paper, que es nota que es vell.

Diario de Spandau

Diario de Spandau Autor: Albert Spencer Plaza & Janes, El arca de papel, 1977 540 páginas

Frutos de cáscara y Algarroba: un sector amenazado (documento de reflexión)

Titulo: Frutos de cáscara y Algarroba: un sector amenazado (documento de reflexión) Editorial: Asociacion española de organizaciones de productores de frutos secos y algarrobas. AEOFRUSE. / Confederacion de cooperativas agrhttp://www.blogger.com/img/blank.gifarias de españa. CCAE. Año: 1999 Depósito Legal; L-424-99 Número de paginas: 105 Éncuadernación en tapa blanda. Si te interesa clica aquí. Si el enlace no funciona, por favor, avísame. Si te interesa, clica aquí. Si el enlace no funciona, por favor, avísame.

Libro "La maestra. Por una pedagogia de los derechos humanos en la escuela colombiana"

Titulo: libro "La maestra. Por una pedagogia de los derechos humanos en la escuela colombiana".
Autor: Nicolás Buenaventura Vidal
Editorial: Piani
ISBN: 84-92642-2-5
Año: 1997
Número de paginas: 114
Encuadernación en tapa blanda

Si te interesa, clica aquí. Si el enlace no funciona, por favor, avisame.